Escarlet és un cos que encara no se sap d'on ve ni on va, però que és necessari. És anterior a la paraula, no ve del verb ni del concepte, pertany a un lloc darrere o damunt o davall al qual no arriba la llum del nomenar. És més aviat cos que ve de cos, veu que ve de carns. Aquesta proposta posa cos i moviment en el centre, amb una qualitat temporal densa i expandida que dóna lloc a la possibilitat de mirar. I genera un espai sonor que contribueix a aquesta atmosfera, en la qual van apareixent diferents imatges que deixen veure un cos estrany, conegut i no, d'ací però no del tot, i al mateix temps profundament vulnerable i humà.
